La unitat geogràfica bàsica de Catalunya: la comarca

La recuperació nacional catalana comporta una divisió territorial que retrobe la unitat geogràfica natural i que siga el nexe funcional entre els municipis i la nació. Com deia Fuster, arribarà un moment en què només serà necessari afegir l'adscripció local o comarcal d'una cosa o d'una persona júntament a la seua condició nacional catalana per a poder identificar-la.

En total, Catalunya té 93 comarques. Andorra i cada un dels territoris insulars, amb l'excepció de Mallorca, es prenen com a comarques. Ací tenim la llista de totes elles, amb la capital de cadascuna de les comarques entre parèntesi:

• País Valencià: el Baix Segura (Oriola), el Baix Vinalopó (Elx), el Vinalopó Mitjà (Asp), les Valls del Vinalopó¹ (Novelda), l'Alt Vinalopó (Villena), l'Alacantí (Alacant), l'Alcoià (Alcoi), el Comtat (Cocentaina), la Marina Baixa (la Vila-Joiosa), la Marina Alta (Dénia), la Safor (Gandia), la Vall d'Albaida (Ontinyent), la Costera (Xàtiva), la Canal de Navarrés (Enguera), la Vall d'Aiora (Cofrents), la Plana d'Utiel (Requena), el Racó d'Ademús (Ademús), els Serrans (Xelva), la Foia de Bunyol (Xiva), la Ribera Alta (Alzira), la Ribera Baixa (Sueca), l'Horta (València), el Camp de Morvedre (Sagunt), el Camp de Túria (Llíria), l'Alt Palància (Sogorb), la Plana Baixa (Borriana), la Plana Alta (Castelló), l'Alt Millars (Cirat), l'Alcalatén (l'Alcora), l'Alt Maestrat (Albocàsser), el Baix Maestrat (Vinaròs), els Ports (Morella).
  
• Principat (CAC, Franja i Catalunya Nord): el Montsià (Amposta), el Matarranya (Vall-de-Roures), el Baix Ebre (Tortosa), la Terra Alta² (Gandesa), la Ribera d'Ebre² (Móra d'Ebre), el Priorat (Falset), la Conca de Barberà (Montblanc), el Baix Camp (Reus), l'Alt Camp (Valls), el Tarragonés (Tarragona), el Baix Penedès (el Vendrell), l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès), l'Anoia (Igualada), el Garraf (Vilanova i la Geltrú), el Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat), el Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa), el Vallès Oriental (Granollers), el Barcelonès (Barcelona), el Maresme (Mataró), la Selva (Santa Coloma de Farners), el Baix Empordà (la Bisbal d'Empordà), l'Alt Empordà (Figueres), el Gironès (Girona), el Pla de l'Estany (Banyoles), la Garrotxa (Olot), el Ripollès (Ripoll), Osona (Vic), el Bages (Manresa), el Berguedà (Berga), el Solsonès (Solsona), la Segarra (Cervera), l'Urgell (Tàrrega), les Garrigues (les Borges Blanques), el Pla d'Urgell (Mollerussa), el Segrià (Lleida), el Baix Cinca (Fraga), la Llitera (Tamarit de la Llitera), la Noguera (Balaguer), la Baixa Ribagorça (Benavarri), l'Alta Ribagorça² (el Pont de Suert), la Vall d'Aran (Vielha), el Pallar Sobirà (Sort), el Pallars Jussà (Tremp), l'Alta Urgell (la Seu d'Urgell), la Cerdanya³ (Puigcerdà), el Capcir (Formiguera), el Conflent (Prada), la Fenolleda (Sant Pau de Fenolhet), el Rosselló (Perpinyà), el Vallespir (Ceret).
  
• Andorra (Andorra la Vella).
  
• Mallorca: Palma (Palma), la Serra de Tramuntana (Calvià), el Raiguer (Inca), el Pla de Mallorca (Santa Margalida), el Migjorn (Llucmajor), el Llevant (Manacor).


• Eivissa (Eivissa).
  
• Formentera (Formentera).
  
• Menorca (Maó).
  
• L'Alguer (l'Alguer).

¹ El Carxe es troba inclós en la comarca de les Valls del Vinalopó.

² La Terra Alta, la Ribera d'Ebre i l'Alta Ribagorça tenen el seu territori dividit entre la CAC i la franja de Ponent.

³ La Cerdanya té el seu territori dividit entre la CAC i la Catalunya Nord.

La capital de Catalunya: Barcelona

El centre polític i representatiu d'un país ha de ser clar i inequívoc. Una forma d'afeblir un país és afeblint la seua capitalitat, ja siga introduint la confusió sobre quina ciutat és, ja siga minvant l'abast i la capacitat representativa d'aquesta. Catalunya té una capital indiscutible per les seues característiques polítiques, demogràfiques, econòmiques i culturals: Barcelona. La nostra capital ha exercit de centre irradiador de la recuperació política i cultural de la nostra nació, arribant la seua influència fins al Rosselló, el Segura i l'Alguer. La capital ha de ser centre difusor de la catalanitat, però actuant com a canalitzador de les diferents formes d'expressió que té el nostre poble al llarg del país.

Que la capital de Catalunya siga Barcelona no vol dir que les altres ciutats no hagen de tindre un paper important, i en alguns casos únic i principal, en la reconstrucció nacional. Països com Holanda tenen una divisió en les funcions de capitalitat, amb Amsterdam com a centre administratiu de la Corona i La Haia com a centre del Govern, o Alemanya, amb capital política a Berlín, però amb Frankfurt com a centre econòmic del país. Donades les característiques actuals de Catalunya, seria bo que altres ciutats, sobretot València, exerciren de centres difusors i canalitzadors d'algun camp de la nostra vida col·lectiva: economia, cultura,... o d'alguna de les funcions de la futura República nacional: administració, justícia,...

Barcelona ha de saber exercir el paper de líder en el nostre camí cap a la reconstrucció nacional i política de Catalunya. Ella ha de saber representar a tot el país i estar a l'alçada de la funció cabdal que té, però la resta de catalans hem de saber vore en ella l'eina amplificadora i potenciadora de tota la nostra tasca d'alliberament nacional.